divendres, 5 de novembre del 2010

Auca de les animetes

AUCA DE LES ANIMETES

Açò era una jove molt bella que vivia a Biar, es deia Marieta i vivia amb la seu àvia.
Un dia va anar a la font amb les seues veïnes quan van sentir un tro d'un cavall. Després va veure a un jove amb un cavall blanc.

El jove va anar a la font per a beure i va veure a Marieta. El jove es va presentar com Albert
de Muntalt. Ella també es va presentar com Marieta i durant un mes anaven a la font.
Un dia Albert anà a casa de Marieta per a demanar-la en matrimoni.

En eixos anys era costum cosir la camisa nupcial del nuvi, però Marieta no sabia cosir perquè
la seua àvia no l'havia ensenyat. Marieta estava avergonyida, però la seua àvia li va dir que no es preocupara, perquè hauria de cridar a les animetes.

Les animetes van cosir la camisa i Albert se la va posar. Les animetes van acudir a la ceremònia i Albert li preguntà:
-Per què tens el braç tan llarg?
-De tant de filar.
-Per què tens els ulls tant rojos?
-De tant de cosir.
Després, Albert li va dir a Marieta que no tornara a cosir i que si la veia cosir no li parlaria més en la vida.

Al pas de set anys, Marieta li va contar a Albert allò de les animetes i ell es va enfadar molt.
Volia matar-la, però quan anava a matar-la van aparèixer les animetes i li ho van explicar tot.
Marieta se'n va anar per la nit de la seu casa i va anar a casa de la seua àvia.

Al dia següent Albert es va adonar que Marieta no estava i va anar a buscar-la.
Quan va entrar a la casa de la àvia Marieta no va voler saber res d'ell i la va demanar que marxara, perquè no podia estimar un home tan violent i poc trellat com havia estat Albert de Muntalt. Ell li va pregar i plorar desconsoladament, però Marieta estava decidida i el va enviar a pastar fang.

Albert va ser desgraciat tota la seua vida, finalment es va casar amb una viuda que no el volia, només s'estimava els seus diners. Fart de tot un dia va agafar el seu cavall i es va enfilar muntanyes amunt: ningú a tornat a sentir-ne parlar.

Marieta, en canvi, va conèixer un jove llenyater que vivia en el bosc. Allí van criar tres fills i quatre filles, encara si aneu per aquelles serres i us trobeu amb uns joves amb cabell rossos i brillants, igual són els seus descendents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada